Ens vam aixecar de bon matí (quan surt el sol) i gairebé a so de trompeta ens vam posar en marxa sense cap problema. A tres quarts de nou arribàvem a la parcel·la carregats de raïm, de color lila i sense pinyols, per celebrar el cap d'any.

 Santi va donar lliure el matí per total elecció d'allò que volíem fer. La gent es va dutxar i va escampar la boira fins les onze aproximadament, hora en que havíem de preparar la mostra culinària (MMM) on vam preparar embotits i torrons (només van quedar ametlles i tots vam picotejar d'altres països. El millor... potser el xai de Xile? O les fruites amb xocolata desfeta per sobre de Suïssa? O els tacos de Mèxic? El pitjor... el mate d'Argentina, o alguns dolços massa dolços de Colòmbia. No vam dinar i la gent va tornar a anar a la seva fins que a les vuit del vespre... feliç any nou!! El contingent espanyol (Canàries encara no) es va reunir per tocar les campanades o cops a una olla enorme: abraços, petons, encaixades de mà, "feliz año huevo", i coses per l’estil.

Per sopar un bon menú: carn amb sofregit de tomàquet i ceba llàstima que el "vent" tirés el sofregit i uns quants talls de carn pel terra i per coses que no eren precisament terra, i es quedés en carn amb patates xips.

 Ah sí! Sergio va elevar la temperatura de la seva front fins els
38º C (gairebé temperatura ambient) i premi!! Fase gripal al canto. Es va passar el cap d'any (hora xilena) a la tenda mentre els altres disfrutavem d'un concert al "potrero" amb 29.999 persones més (falta Sergio). I així l'estil nord-americà s'imposà i vam fer el compte enrera. I feliç any nou per tercera vegada ja que alguns van celebrar fins el de canàries. I el Sergio amb grip!! Però Ani, Mar i jo, com a bons samaritans que som, vam anar-lo a visitar per celebrar l'any nou, mentrestant la resta ballava al "potrero" al ritme de la ratllada de màquina que ens van posar. La festa va culminar amb la cançó del Jamboree afortunadament no en màquina. I la gent marxà a apuntar-se a les festes que es van fer després.