El matí va ser atrafegat, ja que el caos del supermercat i l'augment de la gent al Jamboree es van unir per formar cues de quatre hores, solucionades estratègicament amb torns de mitja hora o tres quarts per part nostra. Mentrestant en Santi buscava la Romina, que va aparèixer tota soleta de manera miraculosa mentre els nord-americans ens desmuntaven tres tendes que suposadament estaven col·locades a la seva parcel·la. I Santi buscant la Romina que feia hores que havia aparegut. Nosaltres vam dinar allò que vam arreplegar: embotits, pa de motlle aixafat, i coses per l’estil. Vam intentar reconstruir les tendes. I en Santi buscant una Romina que estava amb nosaltres. La gent va començar a tafanajar donant voltes pel Jamboree fins que el buscador va aparèixer vermell com una gamba pel sol, llavors la frase predominant va ser “el Santi mai esta quan el necessitem!!!”.

 Per sopar un fabulós puré de patates i salsitxes per cortesia de les cuineres Ani i Mar. I després... la vetllada. Tot el subcamp es va reunir al crit de “Bororos, Bororos!!!” per fer els crits i el tema de presentació, després ens vam anar a dormir.