A l'avió només es veien scouts per tot arreu i durant les 14 hores de viatge vam tenir temps de conèixer més gent; com la Inés (pràcticament un clon de la Romina). El menjar sent com era d'avió semblava de joguina però estava bo. Ens vàrem canviar de lloc en repetides ocasions, vam disfrutar de l'estrena de "La màscara del zorro" encara que després d'una turbulència no es va tornar a sentir la pel·lícula (ni aquella ni la següent); sé que va haver-hi una altre pel·lícula "cuyo nombre no quiero recordar" a la que ningú no va fer gaire cas.

Ens ho vam passar d'allò més bé amb les turbulències, cosa que no va disfrutar la hostessa com la seva tremolosa veu indicava fent-nos cordar els cinturons. I una mitja hora abans d'aterrar vam disfrutar (uns més que d'altres) d'una guerra de coixins.

 L'aterratge va ser perfecte i el pilot va ser obsequiat amb els aplaudiments dels passatgers. A l'aeroport vam recollir les motxilles i ens van pujar a uns autobusos que a la extrema velocitat de 50 Km/h, i després de dues hores de viatge vam arribar al Jamboree. I, després d'una ruta turística pel Jamboree (no se perquè, però vam fer tres o quatre voltes al potrero matant-nos a saludar a tot scout que veiem) vam arribar a la nostra parcel·la situada a la aldea Tihuanaco subcamp Bororos amb al petit inconvenient de que no teníem tendes ja que el nostre material havia quedat en un altre autobús. Vam anar a buscar el material on destacava la flamant (en aspecte) cuina d'Agrogas amb la que encara no havíem aconseguit fer bullir res; també hi havia els bancs i la taula de fusta amb uns suports metàl·lics que tant ens van costar montar; mentrestant el Jofre i jo (Rubén) ens enfrontàvem al caos format el primer dia al súper. Vam intentar fer arròs a la cubana però a les sis de la tarda vam desistir i ens vam menjar l'abort de truita que vam fer.

 Abans de dinar ja havíem aconseguit les tendes i les havíem muntat. Començaven els intercanvis culturals i d'insígnies amb els altres països, i també es van formar els primers intents de patrulla de la pau.

 El sopar vista l'experiència amb el fogonet va ser una sopa de fideus que va quedar prou bé. No vam trigar en caure rendits i ens vam anar a dormir; almenys, Dracs Negres.