Tocava aixecar-se a les 8:00 i ens vam preparar per sortir cap a "La tierra que nos coge, perdón acoge". Després de gairebé dues hores de viatge clapant, vam arribar a una cooperativa agrícola on ens van ensenyar els camps de "damasco" (préssecs), vam anar al camp on havíem d’experimentar com recollien les carabasses, on uns quants de veritat ho van experimentar agafant-ne unes quantes.

 Després vam anar cap a un mercadillo. Pel camí, uns nens van venir a demanar-nos coses i vam prendre contacte amb la part pobra que em sembla que tant havien maldat per no ensenyar-nos. Un cop vam haver donat una volta vam anar a buscar el dinar. L'EIS ens havia preparat arròs, bistec, dos trossos de xoriço, i el típic "Kappo" de beguda. En acabar, vam anar a una espècie de mini estadi on un grup tocava música i es van fer unes quantes compres.

 Quan vam arribar al Jamboree tothom va anar a la dutxa per a treure's la merda que portàvem a sobre, per ficar-nos guapos per a la cerimònia de clausura. Va ser molt emotiu i amb vídeo i tot, encara que una mica ratllant, i bastant trist per tothom perquè havíem que mai més veuríem als amics que vam fer allà. (Hipòtesi).