Si el dia anterior no hi havia hagut prou hiperactivitat per part d’en Santi, avui, en Pepe va fer un solo de bateria (de cuina) acompanyant a en Miguelo solista en una jota de les seves. L'esmorzar, perquè repetir-ho, el mateix dels dies anteriors, normal, però, i el Nesquick? La Romina va començar a mostrar símptomes de malaltia. No tenia gana!!

 Avui tocava EL TORNEO... I, en vista de l'estat de Romina, Santi es va quedar amb ella deixant-nos (com sempre) "solos ante el peligro". En un principi la cosa semblava senzilla, el títol: la granja. Ens vam trobar "de patitas en el barro" (i no al carrer) amb una prova un pèl guarra que consistia en omplir un cossi d'aigua mitjançant una cadena, però s'havia d'omplir utilitzant un altre cubell foradat que es passava per sobre de la gent. Vam acabar xops i plens de fang (mai havia vist tanta merda junta fins que no vaig veure el grup que anava darrere nostre).
 La segona prova: anem a jugar amb la palla!! Només la podien fer 5 persones, el Dream Team escollit van ser l’Aïda, la Dolors, l’Omar, el Jofre i el Sergio. Primer havien de fer una torre de blocs de palla i després fer, a un altre lloc i utilitzant els mateixos feixos de palla, una muralla. Vam quedar segons com a la prova anterior (no, no valoraven la quantitat de fang que portaves a sobre).
 La tercera va ser molt tendra, s'havia de donar el “bibi” a a unes vaques petites.
 La quarta, la quarta havíem de seleccionar llavors (sense comentaris).
 La cinquena, havíem de fer punteria amb uns troncs en un quadrat de fang (més d'un ull podríem haver tret), com sempre vam quedar segons.
 L'última prova: Sóc un pobre i sol cowboy!! Havíem de fer una volta amb el cavall, després un vuit i per últim fer-lo caminar marxa enrera (ningú no ho va conseguir ja que el cavall feia el que li donava la gana). A l'Aïda li va donar la dèria que si pegaven al cavall ella es baixava i així ho va fer. Molt bé. Estic corregint el diari i em trobo amb això. Doncs ara ho explicaré. No som Scouts? Doncs hi ha una llei Scout que diu que hem de respectar els animals i les plantes. I jo els respecto i no els maltracto. És una cosa molt cruel aprofitar-te de un pobre animal que no et podrà tornar el cop. I no em vingueu amb les parides aquelles de que “els cavalls tenen la pell molt dura... això ni ho noten”. Oi que no sou cavalls? Llavors com ho podeu saber, eh?

 Per dinar (a part de tots plens de fang, palla i altres productes de granja) el "meravellós" menjar de l'EIS ja que per ser realistes, poca diferencia hi havia entre la carn del dia de servei i el pollastre que vam menjar. No m'estranya que l’ EIS, destinat com estava a menjar cada dia allò, canvies el “siempre contaràs conmigo” pel “siempre comerás lo mismo”.

 Vam tornar al campament gràcies a una volta tonta que t'hi cagues (total per seguir la multitud) i vam trobar-nos amb la desoladora imatge de la Romina i les seves angines. Més tard vam anar a inundar les dutxes de Colacao i a ordenar les tendes.

 A la nit vam convidar als mexicans que dies enrere ens van fer mexicans honorífics (els que van tindre els pebrots de menjar-se la guindilla) a sopar una truita de patates i una amanida de tomàquet. Ens van obsequiar amb carn seca i dolços de llet. Després de sopar tots vam anar al punt de trobada on es celebraven valls típics de Tahiti ( que es pronuncia Tajiti) amb foguera i tot.